Som-hi, ja la tenim aquí. Ara us faré cinc cèntims de les aventures i desventures que vam passar el segon dia de la ruta de la pedals, no abans fent esment a dos esdeveniments que hem vaig passar per alt del primer dia. Un va ser el crit de guerra dels balears per avisar dels riarols d'aigua que es tenien que trespassar :"aigoooooooooo", sense comentaris, i l'altre, la espectacular "Lolita", que vam conèixer a l'hora de sopar i va fer les delissies (d'uns més que d'altres) durant una bona estona, i no penseu malament que era un gat.
Una vegada a Castellars, segell al roadbook i ja amb Valentino seguim pujant una dura pista de uns 6 qms, passem varis colls entre ells Peranera i començem a devallar per una pista força ràpida i pedregossa fins Erta i Sas. Seguim la baixada passant poblets fins Les Esglèsies, punt de control i arrancada cap el coll de l'Oli. Pujem i pujem per una ruta nova, penso que més dura que l'antiga i amb un final fastigòs de portar la bici a coll durant una molt bona estona. Finalment, JA ESTEM A DALT. Vistes fantàstiques i tot a punt per baixar, però no tot és tant bonic, per que jo ja recordava que el descens d'aquest coll era força pedregòs, inclús rocòs i vam tornar a carregar la bici una estona més.
Una dutxa, un bon dinar i una estoneta de descans.
Valentino ens va sorpendre i ens va fer venir a buscar-nos al nostre hotel per una xica força maca que era del seu hotel (la gràcia es que el seu hotel estava a 300 mts del nostre).
Unes birretes juntament amb els madrilenys, i les nostres amigues de Burgos i a sopar. A SOPAR, espectacular sopar: de primer sopa de galets, de segon tauló d'embotits a tutiplen, i de tercer, un entrecot "como la po...a de un indio", però no aquí no s'acaba, per que també hi havia corder a la brassa i llonganissa amb sanfaina, oe oe oe oeeeeeeeeeee. Un geladet i un café. IMPRESIONANTE SOPAR.
PD: A més la senyora de l'hotel en va fer la colada i ens va recollir la roba de la secadora.
PD2: El cuñao i el vikingo, fent gala de la seva tocaderia de collons, van pagar 3 euros a un xavalet que regava l'hort per que em regués a mi també. Hem va regar, no va confiar en els 5 euros que jo li vaig oferir per mullar-los amb ells.
Companys si em deixo alguna cosa, ja sabeu a fer memòria que un ja te una edat.
HACEDME UN FAVOR.........DEJAME MORIR AQUIIIIIIIIIII!!!!!
ResponElimina