PEDALS DE FOC, TERCERA ETAPA

Només aixecar-nos i després d'esmorzar, ens esperava la pujada més llarga de la pedals, la pujada al coll de Triador, uns 15 qms amb quasi 1000mts de desnivell (positiu es clar).

En companyia dels madrilenys i els de Burgos vam començar la pujada cada un al seu ritme. Xanet xanet, les primeres rampes fins al qm.6 aproximadament força dures, i després una vegada perduda la vegetació més suau però sense deixar de pujar. Després d'esperar al cuñao que semblava que l'havia palmat pel camí i reagrupar-nos vam continuar ja fins dalt. Recordo les paraules del cuñao "vaig bé, m'ho estic passant de conya" i nosaltres patint per ell com "bellacos", que cabrónnnnnnnnnnnnn.

Una vegada dalt, refrigeri i repostatge, i a rodar per les alçades per sobre dels 2000 mts, amb uns paisatges espectaculars i veient vaques i cavalls per tot el camí.

Coronem el coll de la Portella, sostre de la ruta amb 2268 mts, en aquell moment ja s'escapaven gotes i el temps no era propici per anar badant. I així va ser, de sobte ens va començar a caure una pedregada a sobre que ens va fer accelerar el ritme com si fos el primer dia de ruta. Última rampa al coll de la Creu de l'Eixol i entrem a l'estació d'Espot on ens esperen uns quants quilòmetres de baixada per pista amb gravilla i mullada, que se sol dir "p'abernos matao", sobretot jo que la meva roda trasera ja semblava que balles breakdance del que es movia amb el radi trencat.

Finalment arribem a Espot on vam decidir parar a dinar. Després de dinar i una vegada avisat un mecànic per que em reparés la roda, deixem a Valentino que pernoctava allà i continuem la ruta fins a Son on haviem de dormir.

Aquí va ser on van començar els meus problemes intestinals (encara no se si per l'aigua beguda als riarols, per l'ensaladilla del dinar, o que). Durant la ruta que eren uns 13 qms, ens va tornar a ploure, cosa que va fer posar nerviosos al cuñao i el vikingo que a més jo els havia dit que estava molt a prop el poble, i ja se sap després de dinar i damunt amb aigua "no vamos ni p'atras". Finalment arribem a Son, un refugi força cutre però amb una gent bastant amable.

Rentada de bicis, dutxa, siesta i cap al bar a veure si venia el mecànic i de pas a agafar posicions per veure el partit de la "roja", que després quasi ens va crear problemes amb uns madrilenys d'aquells que es pensen que son els reis del món i només arribem a forat de cul.

Amb la roda repararda com es va poder, cap a sopar i veure el partit, i després cap a dormir. Bé a passar una nit de perros amb l'estòmac i el personal maleducat que no respecta la nit als albergs.

NOTA : amb la tonteria, el cuñao es va deixar la motxilla a la Portella, sort que encara quedava algú per allà amb bon cor i el va avisar, sinó no haguessim rigut com vam riure.

PD : vam veure la reencarnació de Claudio Ciapuchi en la persona del Chema de Burgos, menudo elemento, va fer dos vegades la Portella i nosaltres encara no haviem arribat a dalt.

IMPORTANT JA TENIM LES FOTOS DEL CUÑAO A L'ARXIU DE FOTOS I LES DEL TRIATLO DE LA VILA TAMBÉ.