dimarts, 20 de juliol de 2010

PEDALS DE FOC, SEGONA ETAPA

Som-hi, ja la tenim aquí. Ara us faré cinc cèntims de les aventures i desventures que vam passar el segon dia de la ruta de la pedals, no abans fent esment a dos esdeveniments que hem vaig passar per alt del primer dia. Un va ser el crit de guerra dels balears per avisar dels riarols d'aigua que es tenien que trespassar :"aigoooooooooo", sense comentaris, i l'altre, la espectacular "Lolita", que vam conèixer a l'hora de sopar i va fer les delissies (d'uns més que d'altres) durant una bona estona, i no penseu malament que era un gat.
Ara si, després d'un bon esmorçar que ens va preparar la Mercè, sortim en direcció a Castellars per recollir a Valentino que va dormir allà. Encara no portaven tres qms de ruta, primer percanç de certa gravetat, s'hem va trencar un radi de la roda de darrera, impecable, just la que havia d'aguantar els meus 90 kg. Aprofitem per tornar a ajustar la parrilla del vikingo i seguim. Arribem a la carretera, un petit descens i de cop unes rampes de par de "güebs", que jo li "echaria" un pendent del 18/20 % I ME QUEDO CORTO.
Una vegada a Castellars, segell al roadbook i ja amb Valentino seguim pujant una dura pista de uns 6 qms, passem varis colls entre ells Peranera i començem a devallar per una pista força ràpida i pedregossa fins Erta i Sas. Seguim la baixada passant poblets fins Les Esglèsies, punt de control i arrancada cap el coll de l'Oli. Pujem i pujem per una ruta nova, penso que més dura que l'antiga i amb un final fastigòs de portar la bici a coll durant una molt bona estona. Finalment, JA ESTEM A DALT. Vistes fantàstiques i tot a punt per baixar, però no tot és tant bonic, per que jo ja recordava que el descens d'aquest coll era força pedregòs, inclús rocòs i vam tornar a carregar la bici una estona més.
Finalment sortim a la carretera que ja ens portarà fins a baix de tot. Cruce cap a Espui i un tram de 5 qms de carretera que s'atraganten després del tute del dia.
Una dutxa, un bon dinar i una estoneta de descans.
Valentino ens va sorpendre i ens va fer venir a buscar-nos al nostre hotel per una xica força maca que era del seu hotel (la gràcia es que el seu hotel estava a 300 mts del nostre).
Unes birretes juntament amb els madrilenys, i les nostres amigues de Burgos i a sopar. A SOPAR, espectacular sopar: de primer sopa de galets, de segon tauló d'embotits a tutiplen, i de tercer, un entrecot "como la po...a de un indio", però no aquí no s'acaba, per que també hi havia corder a la brassa i llonganissa amb sanfaina, oe oe oe oeeeeeeeeeee. Un geladet i un café. IMPRESIONANTE SOPAR.
PD: A més la senyora de l'hotel en va fer la colada i ens va recollir la roba de la secadora.
PD2: El cuñao i el vikingo, fent gala de la seva tocaderia de collons, van pagar 3 euros a un xavalet que regava l'hort per que em regués a mi també. Hem va regar, no va confiar en els 5 euros que jo li vaig oferir per mullar-los amb ells.
Companys si em deixo alguna cosa, ja sabeu a fer memòria que un ja te una edat.

1 comentari:

  1. Anònim21/7/10

    HACEDME UN FAVOR.........DEJAME MORIR AQUIIIIIIIIIII!!!!!

    ResponElimina