PRIMERA ETAPA - RESUM

Bé aquí s'inicia la crònica de la pedals de foc, amb força retras però "mai es tard si la dita és bona".

El primer dia vam conèixer al Raul (a partir d'ara Valentino), un company de Tona que venia sol a fer la ruta i que vam acollir al nostre grup amb molt de gust.

Ens aixequem el primer dia amb les ganes del primer dia de cole, esmorçar i tot a punt, a esperar el taxi que ens duria fins la boca sud del túnel, a prop del refugi de conangles que és el punt d'inici de la ruta. Primer contratemps, amb els nervis, Valentino s'ha deixat la motxilla junt al cotxe a l'hotel. Cap problema un taxi de després ens l'acosta. Foto de sortida i a pedalar, teniem per endavant uns 50 qms de ruta, però encara no haviem fet el primer, segon problema del dia (joer i això que acabem de sortir), l'Iñigo (en endavant Vikingo), se li va escapar el pop que subjectava la bossa a la parrilla i es va caragolar a la roda de darrera, cap problema a desenroscar toca. Quan estavem acabant ens trobem de tornada un grup de companys de les Illes Balears que havien sortit 15 minuts abans i s'havien perdut. Van decidir que com més fossim més difícil seria que ens perdessim.

Durant la resta de la ruta i fins a arribar a Vilaller, destacar les caigudes de Valentino, Jordi (en endavant "el cuñao") i la més espectacular la d'un amic balear que va fer "aquaplanning" en un riarolet encimentat i la conseqüent costellada.

Fitxem a Vilaller i comença la pujada a la primera cota de la ruta, el coll de Sarreres, uns 6 qms de força pendent al principi i una mica més moderada cap al final. Lloc de "pàjares" pel cuñao que les va passar "putes" fins a dalt. Una vegada coronat i per no fixar-nos bé en el llibre de ruta, ens van tirar avall per la pista que porta fins a Llesp. Actualment s'ha canviat la ruta i es baixa per una trialera fins a Coll i es puja a Iran per la carretera (millor que pel camí de l'aigua, una trialera de "bici a les costelles".

A la pujada a Iran, i després d'haver punxat a Llesp, torno a punxar per partida doble, primer jo amb un pajaron "de par de ellos" i després altra vegada la roda de darrera.

Fitxem a Iran, passem Irgo, foto a l'ermita de Sant Salvador i descens cap a Gotarta, on haviem de fer nit. Valentino dormia a Castellars i els Balears a les Esglèsies, així que vam decidir dinar tots plegats a Malpàs, uns 5 qms passat Gotarta. Tornada a Gotarta a descansar i repassar les bicis.

Tarda : birretes a l'era de Vilaspasa, sopar amb pasta i unes mandonguilles boníssimes, i a dormir que s'havia de matinar.