divendres, 23 de juliol de 2010

PEDALS DE FOC, ULTIMA ETAPA

Amb aquesta s'acaben les cròniques de la nostra ruta per la pedals de foc. Era l'etapa definitiva, la darrera dela nostra expedició. Es tractava de fer uns 70qms amb un desnivell res despreciable, però amb l'avantatge de fer-lo en 22qms.
El matí no em portava bons auguris, després de la nit pràcticament sense dormir, al matí em va ser imposible esmorzar en condicions, o sigui que després de veure als "gochus" dels companys esmorzar com "tosinos", vam empendre la ruta en direcció al bosc del Gerdar, un paratge espectacular de natura quasi verge. La cosa no anava bé, el cos no responia a les meves ordres de pedalar. L'estòmag m'estava pujetant i així va estar fins a Vielha.
Després de travessar el bosc del Gerdar, on ens vam retrobar amb Valentino, a peu com mana el llibre de ruta, tot i que els de turno (madrilenys dels collons) ho van fer damunt de les bicis, seguint els consells dels propietaris dels refugis on havien dormit o fitxat (quin exemple). Després d'unes fotos, sortim a la carretera i enfilem la baixada fins a Sorpe i després a Alòs d'Isil, punt on començava la pujada en direcció a Montgarri i que ens faria saltar de l'Alt Àneu a la Vall d'Aran.
En el meu estat, ja vaig veure que estaria fent parar a la resta força estona, així que vaig intentar parar el mínim, però no va ser possible. Passem les Bordes d'Isil i seguim ja a pocs quilòmetres de la Vall d'Aran. Travessem varis torrents "d'aigooooooo" fins que veiem el cruce de Montgarri. Arribem al santuari i ens retrobem amb els companys de Burgos i l'amic "Murray" que també l'hem oblidat a les cròniques anteriors. Poc després comença a arribar el grup "més sanot" de madrilenys que vam conèixer. Un refrigeri, una foto en comú i enfilem l'última pujada de la pedals, la que ens duria fins el pla de Beret.
Aquí si que les vaig passar putes. Vaig fer pràcticament la meitat (1,5 qms) de la pujada espenyent la bici, ARA SI QUE M'HAVIA ACABAT.
A dalt, vaig decidir, bé ja ho portava rato pensat, que jo em tirava per la carretera per dos raons, primera els meu cos no donava per més i segona si baixava pel camí els trencaria la baixada tant guapa que els esperava.
Després de discusions, baixo per la carretera fins a Vielha, mentre ells disfruten de l'última i divertidíssima baixada de la ruta.
Després d'una estona arriben els baixadors i recollida de maillots i foto de record.
I QUE GUAPUS QUE ESTAVEM TOTS D'UNIFORME, VA PARIIIIIIIIIIIIII !!!!!!!!!!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada