ERMITANYOS, D'ERMITA A ERMITA

Dia fantàstic per pedalar el que ens vam trobar diumenge a Balaguer. Sense calor i el sol no el vam veure fins quasi a l'arribada. Ens haviem concentrat amb els companys que venien de Lleida a les 7:30h del matí, per confirmar inscripcions, preparatius d'última hora, etc.... Ens trobem amb el Fernandes que va ser l'únic que va aparèixer a l'hora prevista (nosaltres tampoc no vam arribar a temps). Sortim a les 8:00 aproximadament, al ser una sortida lliure no van haver problemes d'embussos. Pedalem en direcció a la primera ermita que estava a uns 26km de la sortida i uns 660 metres de pujada. Més o menys tots al mateix ritme, trobant-nos altres companys que ja havien sortit i d'altres que ens venien per darrera. Algunes fotos pel camí i començem la pujada final a l'ermita on ens esperava un esmorzar de "par de eggs", pa amb tomàquet amb pernil i/o formatge, fuet, turró i un bon gotet de ví. Repossades les forçes, sortim per enfilar la baixada cap a la primera cruïlla on hi havia el desviament de la cursa de 45km. Per enfilar la baixada, abans un tram de pujada per unes trialeres força tècniques i amb una caiguda al costat que feia por. Arribem on comença la baixada amb uns senderons força empinats, estrets i mullats, que junt amb la pedra van fer que força personal fes petons al terra, entre ells jo i el Fernandes que va batre el rècord de caigudes amb tres "ostiots" i un quart ja baix i en parat, "coses del directe", que va fer que es retirés als 45km i marxés cap a fer-se una revisió a Lleida a urgències, per veure si el colze estava fotut. Nosaltres vam seguir, o sigui el Joaquín i jo, cap al monestir de les Avellanes, següent parada abans d'enfilar-nos en direcció a la segona ermita. Un servidor ja començava a patir els rigors de tres dies d'acampada al WC, desfondat i sense capacitat de reacció. Quan vam arribar al peu de la pujada i mentre repostavem, ens vam trobar amb el Pere de Lleida, que havia sortit a les 9. Comencem a pujar junts però ben aviat jo em quedo enrera, mentre el Joaquín tira fort cap amunt i el Pere "xanet xanet" s'enfila cap a l'ermita. Paro a menjar una barreta i beure una mica d'aigua però ja no hi ha res a fer, estic fòs. Trobo al Joaquín, sentat esperant per començar la baixada cap a Balaguer. Arribem a l'embassament de Camarasa, on trobo una sorpresa, ens fan passar per damunt de la presa per un pont de reixa metàl.lica que es veia en tota la seva plenitud l'alçada de la presa, i jo amb el meu vertígen, doncs .................. ppffffffffffffffffffffffffffff. Tot planet fins a Balaguer on arribem sobre les 14:30 hores, deixem les bicis i dinem: fideuà, pastís i fruita, café i cap a casa. Una ruta força asequible per estar en plena forma, però un servidor va fer "cagarel.la" i mai millor dit, jejejejejeje El proper cap de setmana descans per preparar la següent, on aniré (de moment sol, degut a la baixa del Fernandes) al duatló X-trem de Cornudella, prova de final de temporada. Ja us explicaré.