dilluns, 9 de novembre de 2009

DUATLO X-TREM, ULTIMA DE LA TEMPORADA 2009

Aques diumenge hem anat a fer l'última prova de aquesta temporada. Un duatló "para machos y alguna macha" que discorre pels voltants de Cornudella de Montsant. Una prova amb un sector de cursa a peu de uns 3,5 km, un tram de btt als voltants de l'embassament de Siurana de uns 13 kms i l'últim tram de trekking amb una pujada al punt més alt de la Serra del Montsant, la Roca Corbatera, uns 9 km amb un desnivell de 690 mts aproximadament amb una ascensió per un grau amb tres trams de via ferrata.
Degut a la climatologia del dia, 6º de temperatura, fort vent i ploviscant, es va haver de suspendre la pujada a la Corbatera, substituit per un tram més planer però de la mateixa distància i amb 360 mts de desnivell. Aquesta variació també va afectar al tram de btt, que es va allargar en 800 mts i incrementar el desnivell en +100 mts.
Després de passar el control d'entrada i recollir dorsals, anem cap al bar del poble a fer un esmorzar de campions, entrepà de pernil, cocacola i café. Tornada per preparar ja els estris i la bici per la sortida. Fred, molt de fred es el que deiem tots mentre esperàvem el breafing abans de la sortida. Sobre les 10:10h "bosinasso" i tothom a còrrer.
Un primer sector sense complicacions fins que arriba la pujada i comença a deixar-se notar el bocata a la panxa. Dos rotets i gas a fondo per la baixada de la trialera fins al poble per agafar la bicicleta.
Sortida del sector de bicicleta, amb compte ja que recordava una primera baixada de pedres amb regateres a terra de l'aigua força perilloses. I xino xano cap al riu. Per darrera venia el Fernandes que esperava m'agafés al tram de btt, ja que és molt més ràpid que jo baixant, però no el vaig trobar. Arribada al riu, on hi havia un tram no ciclable de uns 200 mts pel pedregam sec del riu. Però on s'acabava el pedregam hi havia una pujada de uns 200 mts amb un percentatge que jo situaria sobre el 22-25%, on tothom pujava a peu.
Una vegada dalt un tram de pujada molt asequible on em vaig donar conte que portava una roda fluixa d'aire. Una punxada al mig del tram de bicicleta, putada. Vaig intentar anar aguantant l'aire que quedava per veure si podria fer la pujada al turonet abans de la trialera de baixada al poble, per no haver de plegar d'hora. Finalment en la baixada d'accés a la carretera que portava al turó, la llanta va tocar terra i aquí es va acabar la meva duatló.
Vaig anar cap el poble, vaig entregar l'sportident i a esperar al Fernandes per donar-li ànims. Vaig estar esperant a que arribés mirant de lluny la trialera per on baixaven per arribar als boxes. Entretingut xerrant amb una noia que la seva duatló va durar 300 mts del primer sector a peu. Ella va dir "no tinc bones sensacions, plego", ben fet per què per anar a patir no cal anar.
Després de llarga estona esperant al Fernandes, em vaig girar cap els boxes i el vaig veure entrar també a peu, en una mà la bici i a l'altra mà la cadena partida. Mala sort també per ell.
Vam carregar el cotxe i vam decidir esperar que arribés el primer, que va ser el mateix de l'any passat, i una vegada vist, "carretera i manta" cap a la Granadella on ens esperava la família i un dinar espectacular.
Ara toca descansar, arreglar les bicis, i de cara a gener començar de nou amb aires renovats.

2 comentaris:

  1. Anònim11/11/09

    ostia nois, que màquines, llàstima de les punxades i cadenes, a veure si l'any que ve puc vindre a alguna.
    També tinc que renovar aires i mà, jeje.

    Jordi.

    ResponElimina
  2. t'esperem, però ja serà la pròxima temporada. Aquesta ja hem liquidat el tema competicins.

    ResponElimina