No hem tingut un bon dia a la Duatló de Muntanya de Vilaseca. Els ànims baixos s'han contagiat a l'hora de còrrer. També s'ha de dir que aquest any poc tenia de popular, ja que ha vingut gent d'arreu de Catalunya, de clubs de triatló profesionals i això s'ha notat a l'hora dels resultats.
Comparant l'any anterior amb aquest, es pot dir que he fer el mateix temps (2010 - 1:03:00 // 2011 - 1:03:57 segons crono meu), però de la posició 21 de l'any passat, aquest any he acabat a la 48 en meta.
Sortida forta, massa i tot amb una primera volta molt per sobre dels meus temps a 4 minuts el quilòmetre, cosa que he pagat a la segona volta quan he perdut força posicions que en anys anteriors recuperava amb la bici, però aquest any no ha pogut ser.
Primera transició, bicicleta i cap al circuit. Tot bé fins arribar a les obres del Raval marítim on ens feien "saltar un marge amb tomb de 90 graus a l'esquerra", impressionant, no el tomb sinó l'ostiot que m'he fotut, ja que he entrat massa fort i massa recte i he anat a petar contra la paret del davant. Tornem-hi que no ha estat res. La resta, a banda del mal dels cops i aquesta segona volta baixada correcta del marge bé. Segona transició i últim tram a peu, intentant no perdre més posicions i a la caça del que portava davant. Finalment l'he atrapat i passat, però un últim susto quan a l'últim tomb d'entrada a la recta de meta, m'he trobat un altre que em bufava al clatell, aaaaahhhhhhh noooooooo, tu no passes, o sigui que esprint i meta.
Final i brasses a punt per la llonganissa amb pa torrat del final.
Sensacions molt dolentes avui, i a sobre sense ambulància o botiquin per curar-me les ferides, o sigui que cap a casa amb el genoll cascat i un cop i una rascada al braç que quan s'han refredat, joderrrrrrrrrrrr.
Ara a recuperar per la setmana vinent a Cambrils, mitja marató.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada