No tinc vergonya. Després de la caminada de dissabte (19 qms), diumenge tocava la cursa del Quart de Marató de Reus. I dic no tinc vergonya, per què en lloc de anar a dormir aviat com un bon esportista, vaig anar a dormir a 2/4 de quatre de la matinada amb uns quants bacardis al cos.
Així doncs, quan va tocar el despertador a 3/4 de nou, comença el "remoloneo" matiner i aquest pensament de "hi vaig..... va, es igual no hi vaig". Però al final em vaig decidir a aixecar-me i anar, això si ja eren 2/4 de deu passats.
Arribo corren a la sortida, d'altra forma no hagués arribat, recullo el dorsal i començo a escalfar una mica, que no se si estava escalfant o destil.lant rom.
Unes salutacions a alguns amics, i ..... PUM, tret de sortida i jo mirant les mussaranyes. Arrenco amb ritme suau (no podia més), només pensant en el moment de creuar la meta, però de sobte quan portavem el primer quilòmetre, les meves sensacions no eren les esperades. Em trobava bé, amb força, i vaig decidir intentar anar a un altre ritme una mica més en serio. Vaig començar a trobar i adelantar personal, alguns de coneguts, "hola que tal" i endavant. A la segona volta, al quilòmetre 7 aproximadament, em vaig trobar un altre membre del Ferro Colat, l'Edu que anava tocat per una petita torçada de turmell el dijous abans, així que, jo destil.lant i ell tocat, vam decidir anar junts fins al final.
Un càlcul de quilometratge em va fer passar el pajaron de turno entre el quilòmetre 8,5 i el 9,5, però al final vaig arribar a meta amb un temps que no era gaire dolent per les circunstàncies del dia, segons l'oficial 49:02, només dos minuts més que el meu millor temps de Salou 47:01 (que tampoc és per tirar cohets).
La propera no se quan serà, però a la que ja estic inscrit es per la mitja de Cambrils a finals de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada