Diumenge vam ser a les 3 hores de resistència de Riudecols, prova que conmemorava els 15 anys del club ciclista de Riudecols. El Jordi i un servidor, com si de una costellada es tractés, ens vam apuntar a veure que era aixó de la resistència.
A les 8:45 arribavem a Riudecols. Aparquem i anem a buscar els dorsals. L'equip 37 quin goig que feiem. Una mica més tard vam començar a veure que aixó no era com una marxa normal de les que nosaltres fem en btt. Boxes per cada equip, carpes de patrocinadors, rodillos d'entrenament per calentar, ai ai aiiiiiiiiiiiiiiiiii, que avui sortirem escaldats. Però bé, anem a preguntar a veure com funciona aixó? ens vam dir.
Es tractava, com m'imaginava, d'una prova per relleus. Arriba l'hora de la sortida, però......."collons", el Jordi ja ha punxat durant la volta que vam fer per reconèixer el circuit, i que ja ens deia que no seria el nostre dia ni la nostra prova. Total, que em tocava la sortida a mi, i allí estava jo, entre mig de tot un "pelotón" de professionals que quan van donar la sortida, semblava que s'hi juguessin la vida, però jo, "con dos cojones" no vaig passar l'últim per l'arc que estava a uns 300 metres de la sortida. Durant la volta anava entenent que la possibilitat de quedar últims i guanyar el premi als més lents era força factible. Vaig fer el relleu a la primera volta al Jordi, que va rodar per aquell circuit amb moltíssima pendent de pujada i alguna baixada força traïdora, que fins i tot tenia matalassos de protecció en algun arbre que hi havia en una baixada, i que un servidor es va menjar a la primera volta.
Em va passar el relleu per començar la tercera volta, i així vam decidir fer els relleus de dos voltes ja que durant la primera escalfaves i la segona anava molt millor.
Finalment, esperant el relleu del Jordi, que ja tardava massa, em va aparèixer per l'altre costat amb la roda de darrera punxada i com que no li van deixar acabar la volta a peu per donar relleu ens vam retirar quan ens quedava mitja hora per acabar la prova.
Una experiència més a les nostres esquenes, i que jo personalment no tornaré a repetir.
Els guanyador van ser en individual Xavi Carnicer, aplastant, i en equips els germans Martorell de Prades.
Aquí teniu fotos de la prova:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada