dilluns, 22 de novembre del 2010

UN ALTRE DESGAVELL I AMB DESPISTE MONUMENTAL !!!!!

"No hase falta que digas nada más". Quina ratxa que porto. Després d'una setmana negra d'aconteixements negatius, només faltava el duatló de Balaguer per rematar-ho. Anem per feina.
De bon matí, ja preparat em disposo a buscar el cotxe i la bici per partir cap a Balaguer, sort que encara era a Reus i em vaig adonar que no portava el bidó per l'aigua. Parada a casa i ara si, cap a destí. De camí ja es veia per Tàrrega tot blanquet de la gelada nocturna. Arribada a Balaguer, una ullada a la zona de box, "que era coberta", menys mal per que fotia un fred del "carallo". Descarrego tots els "bártulos" i cap al box. Tot ben preparat i a escalfar una miqueta. Mentre escalfava i veia el personal, em passava una idea pel cap, potser avui tocar ser l'últim?, ja veurem. Es començen a sertir xiulets del jutges que avisen de la sortida inminent. Tots cap a la sortida que estava a la llera del riu, un pedregam del "copón". Sortida i ale "marica l'últim" que ja quasi era jo que vaig sortir buscant un ritme de menys a més. Primera volta i ja m'havia menjat uns quants, pujant pels carrerons de la part vella de Balaguer amb unes rampes infernals. Baixada i segona volta, a adelantar uns quants més, ja arribem a la zona de transició per agafar la bici.......... ÒSTIA, una torçada de turmell que em va fer veure les estrelles va fer que entrés l'últim a la transició, intentant evitar als que volien que esperés l'ambulància que ja l'havien cridat. Tots i que els jutges volien que em retirés, vaig seguir confiant que en el tram de btt no faria gaire mal al turmell. I així va ser, es va calmar tot i la dura ruta que ens va tocar patir amb trialeres enfangades per tot arreu, tant pujant com baixant i una caigudeta de regal amb la bici.
Finalment, arriba l'últim canvi i les cames ja estaven força enrampades, així que xanet xanet faig l'últim tomb pels "putus" carrerons empinats, arribo dalt amb un parell de perseguidors a prop. Enfilo el tram de baixada i les rampes ataquen de nou, a més de l'atac d'un company per darrera. Creuem el pont, baixada a la llera del riu, i ja el tinc esbufegant al meu clatell (quita bicho), però que collons que sóc de Reus, "echo" el resto i me'l trec de sobre amb 16' en 400 mts, "toma yaaaaaaaaaaaaa".
De totes formes, mireu les classificacions i veure quins temps els primers i mireu el meu.
Recullo la samarreta conmemorativa, ben guanyada, menjo alguna coseta per aguantar fins a casa, bici al cotxe i cap a Reus. Arribo a Reus, descarrego la bici i................. tachannnnnnnnnnnnnnnnnnnnn, m'havia deixar la roda del davant de la bici a terra a Balaguer. Si es que ............................
Finalment, amb un parell de mails i la col.laboració dels companys del Pedala.cat, l'ha vam localitzar. Un final feliç, per un dia de pena.
Ara toca descansar i recuperar del tot el peu, així que aprofitaré per cuidar una mica la família.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada