PÀNIC AL MEDITERRANI, UUUUOOOOHHHHH

Tal com indica el títol de la crònica, ahir vaig tenir un dels moments més delicats des de que faig esport. Durant el triatló de Salou, vaig patir un episodi de ..... podem dir, pànic, ansietat, o jo que sé.

Tot com de costum, preparat per la sortida a peu de platja, darrera i a la part exterior de la boia per no veurem atrapat al mig del grup. Sortida i a nedar. Mar molt moguda, però després de l'experiència de Barcelona, vaig decidir que s'havia d'anar amb calma. Tot bé, fins que de sobte em vaig trobar, entre l'onatge i que sempre hi ha algú més lent que tú, en mig d'un grup, rodejat de "manotades i cops de peu". Em va semblar la sensació que deu tenir el peix de baix de la red quan l'aixeca el vaixell de pesca amb tots els de sobre saltant i coletejant, doncs igual, sense poder nedar i rebent per tot arreu.

M'ofegava, sense poder respirar, em vaig obrir el neoprè, vaig parar una mica per calmar-me i decidir si demanava ajut i em retirava o intentava acabar.

Després d'una estona de calma al mig dir mar, vaig decidir intentar-ho. Ja sense personal a la vora ja que tothom havia marxar vaig començar a nedar més tranquil fins que vaig agafar el ritme i vaig aconseguir acabar el sector. Tot i això, amb un temps realment sorprenent, sortia de l'aigua amb 20 minuts (segons el crono oficial 21, ja que estava a l'entrada a box).

Segon sector, bicicleta, un circuit que va costar agafar el ritme, però finalment va sortir bé. Destacar en aquest sector, que amb un company que feiem relleus, sens van creuar els típics guiris empanats que vam fer apartar a crits davant l'empanada del polícia local de torn. Després de dues voltes, sector de cursa a peu, que també eren dues voltes a un circuit pel passeig Jaume I i la platja. Aquesta vegada a sigut la primera vegada que he acabat el tram a peu adelantant corredors, increïble per que acostuma a ser quan perdo totes les posicions guanyades amb la bici.

Al final, 1h28m, "ni xixa ni limonà". Vist lo vist, ja puc preparar-me pel Garmin del mes vinent ja que serem 5000 fotent-nos castanyes a l'aigua.