Si senyor, com diu el títol ha estat una cursa dura, dura, pero dura. Jo partia amb unes pretensions força assequibles, còrrer amb la llebre de 1:50 i a veure si s'aguantava el ritme. Però ja em coneixeu em deixo enredar molt ràpidament i a la sortida el Fernandes va dir: "La nostra llebre és la de 1:40 i ja ens deixarem caure".
Pa que faig cas al Fernandes, que a sobre venia amb una lesió al bessò de la cama i ni tan sols va veure la llebre, ni la de 1:40 ni la de 1:50. De sortida ja va sortir una mica fort per mi, però vaig aconsseguir de no caure al parany i vaig tirar al meu ritme. Tot anava bé fins que al quilòmetre 2 em vaig trobar la llebre de l'1:40......... i calenton. Corrent a un ritme de 4'40 el quilòmetre, només vaig aguantar just passat el 5 km. Vaig decidir baixar per buscar de nou el meu ritme, però ja havia revolucionat massa el meu cos i tot i passar el km.10 per sota de 50', el desgast havia sigut massa fort.
Ja al meu ritme, al km.12-13, crack, el genoll esquerra deia que volia plegar. Una paradeta per articular una mica i tornem-hi. Fins a la línia de meta, 10 o 12 parades més, a un ritme molt estressant i arribada amb un temps de 2h 00', aconseguint "por los pelos" el meu objectiu, primer acabar la cursa i segon, no passar de les dues hores.
El Fernandes també pagant la seva osadia va arribar amb un temps de 2h 19'.
Em sembla que si no comencem a apretar les dents, no em veig amb cor de fer la marató aquest any, però "con el tiempo y una caña......."
Propera prova: Marxa de l'Oli a la Granadella, serveixi d'avís a tots els ciclistes que vulguin venir. Ahhhhhh i farem la ruta curta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada