diumenge, 28 de febrer de 2010

MITJA DE CAMBRILS, P'ABERNOS MATAO

Si senyor, com diu el títol ha estat una cursa dura, dura, pero dura. Jo partia amb unes pretensions força assequibles, còrrer amb la llebre de 1:50 i a veure si s'aguantava el ritme. Però ja em coneixeu em deixo enredar molt ràpidament i a la sortida el Fernandes va dir: "La nostra llebre és la de 1:40 i ja ens deixarem caure".
Pa que faig cas al Fernandes, que a sobre venia amb una lesió al bessò de la cama i ni tan sols va veure la llebre, ni la de 1:40 ni la de 1:50. De sortida ja va sortir una mica fort per mi, però vaig aconsseguir de no caure al parany i vaig tirar al meu ritme. Tot anava bé fins que al quilòmetre 2 em vaig trobar la llebre de l'1:40......... i calenton. Corrent a un ritme de 4'40 el quilòmetre, només vaig aguantar just passat el 5 km. Vaig decidir baixar per buscar de nou el meu ritme, però ja havia revolucionat massa el meu cos i tot i passar el km.10 per sota de 50', el desgast havia sigut massa fort.
Ja al meu ritme, al km.12-13, crack, el genoll esquerra deia que volia plegar. Una paradeta per articular una mica i tornem-hi. Fins a la línia de meta, 10 o 12 parades més, a un ritme molt estressant i arribada amb un temps de 2h 00', aconseguint "por los pelos" el meu objectiu, primer acabar la cursa i segon, no passar de les dues hores.
El Fernandes també pagant la seva osadia va arribar amb un temps de 2h 19'.
Em sembla que si no comencem a apretar les dents, no em veig amb cor de fer la marató aquest any, però "con el tiempo y una caña......."

Propera prova: Marxa de l'Oli a la Granadella, serveixi d'avís a tots els ciclistes que vulguin venir. Ahhhhhh i farem la ruta curta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada