dilluns, 13 de juliol de 2009

PRATDIP, SENSE SOL PERÒ MOLTA XAFUGOR

Com que no teniem res millor que fer, aquest dissabte ens va agafar per anar a suar la panceta a Pratdip. El circuit era pràcticament el mateix que l'any passat, exceptuant una variant en la primera baixada de la Carabassa, que ara vam passar per una pista forestal en lloc de la pista formigonada i una trialera final que ens va portar per terra a més d'un.
Abans de la sortida ja es veia venir que hi haurien òsties per les primeres posicions, presentes per la zona, Xavi Carnicer (Massi) i els germans Martorell (Biciacción Alcañiz), entre altres corredors que ja me'ls tenia clitxats d'altres proves per Lleida.
Sortida neutralitzada pel poble i endavant amb la primera pujada a la Carabassa, en fred i amb poques ganes de pedalar, al menys eren les sensacions que teniem l'Albert i jo, que haguessim preferit estar sentats al sofà amb una birrilla mirant el Tour.
Finalment i ben suats en només 5km coronem i durant la baixada i per no perdre el costum, Miquel "l'assistències", vaig parar a fer un cop de mà a un noi del C.B. Riudecols, que es va atabalar una mica i no sabia possar la roda de darrera després d'un problema mecànic.
Aquesta ruta es força agradable després de la baixada i fins encarar la següent pujada final a la Carabassa. Terreny favorable per rodar, amb suaus pujades i pistes força amples. No tenia gaire complicació. Després de passar la zona del riu, es quan es comença a enmerdar el tema. Entre un terreny força empinat, de terra i pedres, l'aparició de rampes i els kms que portem al cos, arriba el moment del plat petit i pinyó gran, combinació que quasi no canviem fins l'últim tram de carretera que ens torna a possar al peu de la Carabassa. En aquesta última pujada i amb un ritme força asequible arriba el moment de fer-nos petar algun dels valents que pensaven que tot el que quedava era planet, jajajajaja (Indurain, Indurain, Indurainnnnnnnnnn).
Corono la carabassa i avall, que costa avall "hasta la merda corre" que diuen. Em vaig enganxar a dos companys que em feien de llebres, es clar, fins arribar a la trialera que després d'entrar animat, pasa el que pasa, "ostion" que podria haver estar pitjor, o sigui, que "me puedo dar por jodido". Torno a arrancar i enganxo un dels companys d'abans que havia tingut un susto i també havia deixat gas. Juntets fins al poble, per cert, aquest company era corredor de carretera i al poble, plat gran i "hasta luego, lucassssss", gas a fondo i entrada triumfal a la meta (que quasi me'l menjo).
Darrera arribava l'Albert, que amb el seu dorsal 69 ja havia fet amics a l'organització.
Per cert l'Antonio i un company seu van entrar 35 minuts abans que nosaltres, tiempazo i arrebregada per terra també.
Ja penjaré fotos més endavant que tenim poquetes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada