El dia de l'estrena del BTT 44 dents, no va ser el més propici per tal de gaudir d'una jornada de diversió i entreteniment amb la bicicleta. Ja de bon matí el termòmetre rondava per sobre dels 25 graus, cosa que feia preveure una jornada calenta.
Una vegada arribats a Vallfogona i recollits els dorsals, arriba el gran moments d'estrenar els esperats maillots de la nova penya. Una mica de nervis per part dels que s'estrenaven en això de marxes i curses organitzades, però finalment i després de la foto de "rigor", es dona la sortida.
En principi tots anem amb l'idea de fer la prova llarga, o això creiem tots, però finalment els companys Albert i Joan (els més llestos de la clase) van optar pel circuit curt. El gran número d'inscrits va provocar un considerable embús en el primer tram del recorregut. En menys de 5 km ja vaig haver de parar a socòrrer un biker que després d'una caiguda, segurament deguda al colapse de participants en una baixada, es va fer un trep al genoll "de par de cojones", tal era que l'òs del genoll li sortia per dalt. Una vegada finalitzada l'assistència i aprofitant que arribaven la resta de companys al lloc, marxem tots junts en direcció a Guimerà, primera gran sorpresa del dia. Un descens pels carrerons del poble, fins enfilar la pujada del forn de pà, (jo no el vaig veure), una pujada on molta gent va posar peu a terra per primera vegada en el recorregut. Tornada a Vallfogona per fer el primer avituallament i continuem la marxa.
Més endavant, trobem al company Antonio, que havia patit la seva tercera punxada, pràcticament consecutiva, vam parar i també amb l'ajut del Valentí de la botiga Pedals a fer-li un cop de mà, reiniciem el camí. Arriba el moment de decidir, curt o llarg, els que tirem cap el llarg encara no sabem el que ens espera. Pedalem fins una cruïlla de senderó que arriba a una pista de força amplada, on et marquen el control de pas del circuit llarg. Rodem i rodem, fins que arribem al segon avituallament, en un punt on s'està construint un parc eòlic. D'allà una "terrorífica" baixada per trialeres per anar a trobar l'últim ascens de la jornada. Aquí el grup ja estava força repartit, per endavant l'Antonio i el Carles, després jo patint les rampes de una mala recuperació del diumenge anterior, el Fernandes també amb alguna rampa, però tirant com es de costum en ell i per darrera Joaquin i Miguel.
Aquesta última rampa, es pot dir que, personalment, quasi tota la vaig fer a peu. Una vegada arribats a dalt, la baixada definitiva fins el poble i la seva entrada espectacular per les escales.
Farem un capítol a banda de com el Joaquin va acabar el circuit llarg abans que tots nosaltres sense adelantar-nos i sense la marca del control de pas. Però serà en una altra vida.
Ruta molt dura, extremadament exigent i técnica pels que som "biciclistes" de diumenge.
Com de costum, unes fotos de record, fetes per nosaltres i d'altres tretes de la pàgina oficial de la prova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada