Per variar, els de la "tele3" no van encertar amb el temps del cap de setmana. Quan donaven pluja al pirineu per divendres i aclariment del cel a partir de dissabte al migdia, vam tenir un sol espatarrant tots els dies.
Divendres era el dia triat per fer la sortida en bicicleta. Aixecada i esmorzar per tal de sortir "hora i mitja més tard del previst". Finalment vam decidir fer el coll de sarreres en sentit nord, al contrari de quan es puja a la Pedals de Foc, una pujada força llargueta i plena de tolls d'aigua. Una vegada coronat, comença el descens cap a Vilaller, on parem a fer una cafetó i a saludar a l'amic Carles que treballa amb el Jordi a Reus. Ens indica que seguint el riu hi ha una pista que ens durà a Pont de Suert, però una vegada en ruta la pista ens va deixar en un prat, on vam veure un isard molt guapo, cosa que ens va fer recular per tal de sortir a la carretera. Finalment a un kilómetre més avall arribem al desviament en direcció a Sarroqueta. Es un poblet a dalt de la muntanya que és curiòs de veure per què sembla que l'hagin pegat amb cola a la muntanya. Després d'aquesta nova pujada, sortim a la pista que haviem pujat al matí i que ens portaria altra vegada a Llesp, final de la ruta.
Al migdia, un dinar per recuperar forces ja amb l'amic Pere de Lleida que va venir a fer uns kms també amb la bici. Just acabar de dinar veig al Pere ja canviat per anar a rodar, i "ni corto ni perezoso" em vaig apuntar a la sortida. Vam pujar a Iran e Irgo, una pujada per carretera també inclosa a la Pedals de Foc. D'allà vam començar a baixar fins Gotarta i d'allí sense descans fins Pont de Suert. Café i xerradeta per descansar i recuperar. Ja de tornada, vam voler tornar pel Camí de l'Aigua, pensant que seria ciclable, però després de travessar un prat, i enfilar-nos per camins de muntanya ja espenyent la bici, vam retrocedir fins trobar la carretera de la Vall de Boí i fins Llesp.
MATÍ : Uns 30 km amb 2137 mts de desnivell acumulat.
TARDA : Uns 27 kms amb 1721 mts de desnivell acumulat.
No està mal per un sol dia.
El dissabte, d'excursió familiar a Boí per tal de que els nens fessin un cim i després a la presa de Cavallers, on els petits van xalar jugant amb la neu que encara hi ha per la zona. Memorable la noia vigilant del parc, quan va sortir a donar-nos les normes del parc i ens va delectar amb aquesta meravellosa frase: "AFLUIXA, MADUIXA", im-presionante, en dos paraules, jejejeje.
Del diumenge poca cosa a part de la depressió per haver de tornar a casa i començar una nova setmana de feina després d'uns fantàstics dies de desconnexió.
Aquí teniu les fotos de les sortides (qualitat baixa, son fetes amb el mòbil):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada