El dia no s'havia aixecat gaire alegre, com jo, sense cap mena de sensació. A les 7 diana, no per què jo m'ho proposses, sinò per què vaig sentir una veu que deia "papa vull esmorzar". Sobre les 9 sortim de casa direcció a trobar la Torre d'en Dolçà a Vilaseca. Arribada, encara poca gent, però pel camí vaig adelantar un grupet de ciclistes que vaig pensar.... si que van carregats de motxilla per una sortida de diumenge, però "collò", van apareixer més tard que venien a competir. A les 9:30 ja ho tenia tot preparat, dorsals, material i bici al box, i res a esperar a les 10:30 per la sortida. Una mica de calentament, trobada amb un vell company, i més d'esperar, ja al punt de quasi desesperar. Per fí la sortida, amb retard però va arribar. Vaig intentar sortir al grup capdavanter però als primers 500 metres ja vaig veure que no era el meu lloc. Aquesta valentia em va fer perdre prop de 10-15 u 20 llocs en el primer sector. Dos tombs a peu de 2 km i al box a per la bici. Ara si que era el moment, plat gran i a rodar, en 2 km ja havia superat a 12 participants per ser exactes, "como me pone". S'ha de dir que també vaig haver de possar el plat petit, ja que al final de cada volta hi havia una pujada de parell de coll..... 2 tombs al circuit de 6,2 km i un altra vegada al box. Com a nota de referència quan jo arribava a deixar la bici per fer el segon sector a peu, darrera meu entrava el tercer clasificat final. L'últim tomb força agarrotat de cames, és va soportar "estoicament" i només vaig perdre una posició. Veurem els temps finals, però aquesta vegada he sortit molt content del rendiment global.
Aquí teniu unes fotos.
Ets el meu idol, va pariiiii.
ResponElimina