dilluns, 14 de setembre de 2009

GRAN DIA A L'ARANBIKE 09

El títol dona una clara explicació del temps que vam tenir aquest dissabte a la Vall d'Aran. Tot i les amenaçes per part del típic home del temps de tv3 de plujes i tempestes (això ho fan quan volen anar a un lloc i estar tranquils), la veritat es que el matí va ser molt assolejat, sense fred i una calor suportable.
El dia començava aviat, a les 8:30 del matí erem a Gessa punt de sortida de la prova. Amb 10 minuts de retard es donava la sortida a les proves llarga i curta (43 i 25 km cadascuna). Volta neutralitzada pel poble i "marica l'últim", a pedalar. Les previsions eren, al menys per part meva, de no passar de les 4:30 hores.
Comença la pujada per tal d'arribar a un senderó i posterior trialera (de par de ellos pa bajarla) que ens havia de dur fins Arties. En aquesta trialera alguns de nosaltres ja vam veure com se les gasten per allà dalt fent unes aterrades d'emergència. Passem per Arties i tornada a pujar per la mateixa pista per agafar el camí que ens portarà direcció Vaquèira. Una mica de tot, camí ample, camí enpedrat, camp a través, asfalt i no se que més. Arribem a Vaquèira on hi ha un avituallament, ben rebut per l'estòmag.
Sortint d'allà, que aproximadament estaven a la cota 1500, ens espera una pujada fins a la cota 1800. Aquesta pujada es de les més dures que he fet últimament. Haig de comprobar les dades del GPS, però segur que en algunes rampes es superava el 20% de desnivell. Una vegada esquivades les vaques i després de veure el Land Rover de l'organització que es va despenyar señyalitzant la ruta, fem les últimes rampes i arribem a la cota 1800 on ens espera el telecadira que ens durà fins la cota 2500.
Una espera de més de 15 minuts fa que el cos es refredi i quan arribes a dalt, tot i baixant, sembla que no puguis ni pedalar.
Comença el descens, però abans una rampa de "par de güevos pa despedir la cota 2500", en la que un servidor es va quedar clavat i va rebatre el seu cos per terra (ja es penós caure pujant, matxo). Amunt i cap avall per una pista bastant ampleta, amb rectas llargues per veure que tens a prop i que donava unes velocitats de baixada per sobre dels 45 km/h. Arribada al parquing de L'Orri i cap a la trialera que ens portarà fins a Baguergue. Aquesta vegada com que la coneixia de feia 15 dies (5a etapa de la Pedals), em vaig atrevir a baixar "a tumba mig oberta" (es conegut el meu "cangueli" a baixar) esperant a que el Joaquin i el Carles em passessin com dos tiros abans del poble. Arribo al poble i al retorn a la primera pujada, arriba el gran moment de les rampes, no del camí sinó de les cames. Unes rampes que hem van deixar durant uns 5 minuts que no em vaig poder ni moure fins que la bici no va caure a terra. Llavors ja tenia al Carles darrera que al parar a veure que em passava, també li va venir una rampa. Després arribava el Joaquin, i el trio resplandor enfilem el camí de pujada fins a la Borda on estava el control de pas i que ja ens marcaria el descens total fins al final de la prova. Abans la traca final, a Baguergue, una baixada per unes escales servia de despedida a la prova. Un servidor, ja despenjat per les rampes, va arribar a meta uns minuts després del Joaquin i el Carles.
Farem unes paraules d'esment a l'amic Esteban que al pobre el vam enganyar per fer la prova llarga i es va haver de retirar també amb problemes físics.
Suposo que l'any vinent, si tornem, ho farem com a mínim igual que aquest any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada