dilluns, 19 de gener del 2009

CRÓNICA DE LA PICA 2009

En principi la marxa s'ha de valorar per diferents aspectes. Pel que fa al tema organitzatiu, un 10. Una organització genial, ja de bon començament, a l'hora de recollir dorsal i fer una mica d'esmorzar, perfecte, sense els habituals embussos de gent que acostumen a veure's per altres llocs. La senyalització perfecta, inclús amb força gent advertint als llocs que podrien haver creat confussió i sobretot advertint dels tombs o baixadas perillosses. La ruta és el que m'ha deixat una mica descontent, però no per la seva configuració, ja que hi havien trams per tots els gustos, pistes, poc de carretera, senderons, trialeres, pujades molt tècniques (amb molta pedra suelta) i fins i tot un eslàlom per un senderó entre pins força entretingut, sinó perque el menda és una mica "cagoncete" a les baixades i m'hi vaig trobar una baixada per un tallafocs espectacular, que fins hi tot els més professionals van caure (jo no, jejeje, com que vaig baixar un tros a peu) i sobretot la baixada per trialeres des de el coll de l'Illa fins quasi baix de Picamoixons, on per cert, un servidor es va animar a baixar rapidet i es va fotre un galetot de "c'al deu". Pel que respecta al meu rendiment, l'objectiu es va complir al 50%. No vaig perdre més de dues hores amb el primer, però vaig passar de tres hores (em sembla que amb aixó era molt optimiste). La marxa va anar bé. Si no fòs per què es va formar un embús considerable des de la sortida fins el quilòmetre 12 aproximadament. Durant aquest primer tram vaig patir la caiguda de un company, que amablement em va clavar el seu pedal a la meva cama, però sense rencors "son lances de la carrera", la resta del primer tram va ser anar rodant xino xano fins que sobre el km 8 es va formar un tap en un senderò que ens va tenir quasi mitja hora parats. No ens ho creiem "semejante atasco", fins que al final vam veure quina era la causa, un fotògraf fent fotos de una baixadeta als participants (quan trobi les meves ja us les ensenyaré). A partir d'aquí tot tranquil fins el final de la primera pujada del dia, Miramar. Després tornada fins Picamoixons, km 26, on vam deixar els participants del circuit blau. A partir d'aquí la part més dura i tècnica, amb 11 km aprox. continus de pujada, per un camí molt trillat i amb força pedra. Planejem una mica i finalment la última pujada del dia per un camí de roques i pedra suelta que ens va fer baixar força vegades de la bici, i després de parar a veure qui tenia co...ons per tornar a arrencar. Arribem fins al coll de l'Illa, on baixem un trosset de carretera, senyalitzada amb conos pel trànsit i agafem una trialera "espectacular" la més brutal que hi vist mai, on un servidor és va marcar un tram de ciclocros, ja que vaig carregar la bici un bon rato, fins que vaig probar de baixar i vaig dir "pos no es tan difícil", fins una caiguda pel davant de la bici que em va tornar a possar al meu lloc. Vaig seguir ja fins al poble per donar per acabada la marxa. Suposo que l'any vinent tornaré, però ja veurem quin circuit faig.
Mireu algunes fotos:

4 comentaris:

  1. Anònim20/1/09

    pa haberse matao noi... a vere quina és la pròxima. Es veu massa neta la bici, suposo que era abans de la sortida, jeje

    JORDI

    ResponElimina
  2. Anònim20/1/09

    JEJEJE SEGURO QUE SOLO SE HIZO LA FOTO. ALMORZO Y PA CASA.

    YO QUIERO QUE ME ENSEÑES LAS ERIDAS DE GUERRA

    ResponElimina
  3. Anònim20/1/09

    Esto es la ostia.
    Por fin supe entrar un comentario.
    Ho que orgasmo

    pepe

    ResponElimina
  4. Si es per anar a esmorzar conteu amb mi eh. Osti Pepe ya sabes comentar, ahora solo falta que comentes algo, jejeje.

    ResponElimina